Testimonis d'afectats per cremades
Testimoniar és asseverar, afirmar o assegurar allò que hom diu. Un testimoni és també un document autoritzat en que es dóna fe d’un fet; és una prova textual manuscrita .
L'objectiu és acostar-nos a la experiència de patir cremades o d’altres lesions cutànies mitjançant el relat, donant la paraula als propis afectats.
Alguns textos seran signats pels autors, d'altres romandran en l'anonimat, sota pseudònim.
JAUME I ELS SEUS AMICS D'ABANS, D'ARA I SEMPRE
"Aquest mes d’octubre va fer 31 anys que vaig ingressar a la Unitat de Cremats de la Vall d'Hebron. Una experiència molt dura per les característiques de les meves cremades, tan sols 19 anyets i unes ganes immenses de menjar-me el món.
Aquell fet m'ha marcat per a tota la vida. Però una cosa molt positiva és que em va ajudar a ser millor persona, a valorar molt més els amics i l'entorn més pròxim.
Els dos anys que va durar l'anar i venir de casa a l'Hospital, va fer que fes com l' ALEIXO: escriure, però en el meu cas, poesia i sense tenir-ne ni idea, però per mi expressa el que sentia en aquells moments.
Tot el que vaig escriure mai ha sortit a la llum, però què carai!, crec que ara ha arribat el moment de compartir-ho amb tots vosaltres. Desprès de 30 anys ja és hora, no creieu?
Les poesies escrites de puny i lletra meva són dels anys 1984 i 1985.
Espero que us agradi."
Jaume Font Rosell
LES CARTES DE L'ALEIXO
L'Aleixo es va accidentar als nou anys. Des del començament va voler compartir la seva experiència, però sobretot tenia necessitat d’ajudar als altres -als nens sobretot- amb els seus escrits. La seva saviesa, no obstant, ajudarà a més d'un adult a seguir endavant.
L'ordre dels relats és cronològic
MÓNICA Y LA RESILIENCIA
"Mi nombre es Mónica Arroyo. Nací y me crié en Las Palmas de Gran Canaria (Islas Canarias). No nací sola, me acompañaba mi hermana gemela e idéntica. Otra hermana tres años mayor completaba el círculo.
Me crié en una familia pequeña pero muy unida. A temprana edad y junto a mi hermana mayor, comenzaría a trabajar en el mundo de la imagen y de la moda. Así transcurre mi adolescencia combinando mis estudios con trabajos temporales de imagen. En mi juventud paso una vida apasionada y rica en vivencias hasta que me
caso enamorada. Decido establecerme y creo una empresa de servicios de moda y publicidad. La importancia de la imagen en mi vida estaba muy acentuada y a nivel laboral y social era especialmente significativa. Era una modelo y empresaria con una agitada vida social y un futuro brillante..."
REFLEXIONS D'UNA EXPERIÈNCIA
Josep Pallàs i Carrera
"Aquí van algunes de les preguntes de l'època en que vaig cremar-me i el temps posterior. Algunes poden caure en la recurrència però són d'imputs que em van venint ja que aquestes no les he escrites el mateix dia. Espero que ajudin a algú o
en quelcom.
Per situar les preguntes primer dir que em vaig cremar un 70 % del cos, van ser cames, braços i mans, esquena i part de la cara, també vaig perdre part de les falanges de les dues mans."
ARA SÉ QUE VULL VIURE
Jan Millastre
"El meu nom és Joan Millastre Sitjà, i vaig néixer el dia 7 de desembre de l'any 1976. Vaig créixer en un bonic poble de muntanya situat a la província de Girona, anomenat Lladó, d’uns quatre-cents habitants. Estava molt content de ser com era i de tenir les amistats que tenia..."
SIMPLEMENTE ¡GRACIAS!
Mary Carmen Ballesteros
"La belleza está dentro, un tópico de siempre. ¿Eres capaz de verla en una persona quemada?
Hace 15 años se me rompió la vida, cayó en pedacitos que luego tuve que unir y volver a construir, no sé si mejor o peor, pero lo importante es que lo hice."
TIREM ENDAVANT!!!
Montse
"Em vaig cremar fa més de quinze anys com a conseqüència d’un accident de cotxe. Les cremades van ser de tercer i segón grau, profundes, al 80% del cos.
Vaig estar ingressada durant 5 mesos a cures intensives per a grans cremats; dos més a una habitació normal i desprès, en canviar d’hospital, sis mesos més a una planta de rehabilitació. En total un any. I des d’aquell moment, de tant en tant passo “uns dies” a l’hospital perquè m’operen sovint de petits problemes."
